Clara Niubò Casas

Gràcies a moviment punt zero i el Frankfurt Berga! Un plaer treballar amb vosaltres!
El seu blog: movimetpuntzero.blogspot.com

També us deixo l'escrit que em va fer la Blanca Llum per l'exposició!

«Un clavell vermell esclata a la punta del paraigües d’un lluç amb cua de lloro ajagut damunt la neu rosada»

Miró

«Hi ha una finestra que no divideix, pots veure-la sense ser dins o fora del món que delimita [...]. Escric una postal transparent des d’un lloc ignorat a un lloc que no sé. Torno al meu jaç. En el meu esperit fosc hi surt un arc iris. He perdut les ferides, ningú les trobarà. Es convertiran en pedres i viuran al peu d’altíssims arbres sense arrels»

Joan Ponç

«L’amor és una ortiga que s’ha de collir a cada moment si hom vol fer la migdiada a la seva ombra»

Picasso

A la Clara i als pinzells i als colors d’aigua i...

Podria ser un card o una llepassa. Podria ser el vent i podria que no: que ni un desert ni una mà buida ni l’estrall que ve després o d’un sonet o d’una bala. Podria ser fosc, la por més llesta o d’una tarda sols un quart. Podria ser el llibre d’una dona ben nua i d’una dona llegint. Podria ser l’odi. La mort espitjada amb les cuixes d’un home i l’acadèmia espiant amb una espasa a la mà i a l’altra un crit: un llibre mal-mès de tanta ràbia i beneitura. Podria ser el mal d’una gata parint. Podria ser un fil i la dansa dels vells amb la memòria. Podries ser tu. Podrien ser els morts cap a nosaltres, més enllà i fins a la barca. Podria ser un mag amb la màgia perduda expressament. La guerra d’endins i la pau cap enfora. L’atac d’amor: la rosa encesa. Podria ser un bluf o podria desfer-se. Podria ser un plor a punt d’arribar sense cap llàgri-ma. Podrien ser els dits i la sintaxi: un entreforc multiplicant-se. Podria ser un blanc i acollir pedres. Po-drien ser pedres que podrien xapar-se o arraïmar-se. Podrien ser llengües mal d’estrènyer i una bèstia perduda i una bèstia mirant-te i una bèstia valenta i llenguatreta. Podria ser allò de ser un estrip, de ser contrària i de ser doi: de ser esburbada. Podria ser així: la pell de brau i el brau dormint i esgarrapant-se i l’altre lluny i afuadís. Podria ser prou. Podríem ser tots fent-ho més ample i més de món, més de per-tot. Podríem ser tots soterrant ceptres i corones: un aquelarre horitzontal i un horitzó. Podria ser terra. Podria ser blanc ja no tan blanc i amb aquarel·la. Podrien ser línies o gargots esbatussant-se amb no se sap —potser amb la línia que hi ha abans o amb una taca. La marca solta i l’infinit que ara s’acosta amb la por al nas i amb un dimoni fent senyals de cosa estranya i nuvolada. Podria ser abstracte i un estel seria estel i una taronja potser astre. Podria ser un plec o aproximar-s’hi. Podria ser un cop determinat: l’aplom de caure i del color d’ara m’invento i d’ara jec, d’ara em disperso i d’ara visc...

Podria ser un verb que tot ho grua: que hi hagi alè, que vingui obert i amb terratrèmol o que enrampi aquí i enjondre.

O pot ser ja i que tot s’eixampli i que transformi. Rodola, esperit, rodola. I pinta!

Blanca Llum

setembre 2012